LES PORS

De vegades els nens senten por. Les ansietats són una part inevitable del creixement i desenvolupament dels nens a mesura que s’enfronten al món que tenen al seu voltant, tenen noves experiències i fan front a nous reptes.

Són molt freqüents les preocupacions imaginàries. A aquestes edats solen tenir por a la foscor, als gossos, a la mort, a les persones amb trets físics diferents... Tendeixen a dirigir la curiositat en totes direccions i desitgen saber, no només la causa de cada cosa, sinó que a més volen saber què tenen que veure aquestes coses amb ells.

Una de les pors més freqüents és a quedar-se sol en un lloc sense llum. Però també als sorolls forts, a les tormentes, al foc o als llocs alts. Alguns, conscients de les noticies de la televisió, poden tenir preocupacions referents als segrestos, assassinats, accidents o guerres.

Sobre els 6 o 7 anys augmenta la comprensió envers la mort, poden arribar a entendre que aquesta afecta a tothom, és permanent i irreversible i això pot fer augmentar la seva preocupació al respecte.


COM PODEM ACTUAR DAVANT LES PORS DELS NOSTRES FILLS?

  • Els pares hem de mostrar recolzament i comprensió. Parlant amb ells podrem conèixer quines són les seves preocupacions i intentar no intensificar-les ni reforçar-les. Animar-lo a parlar sobre la seva por serveix per corregir interpretacions errònies.


  • És important ser comprensiu però no sobreprotector. Així s’evita el missatge que les seves pors són justificades.


  • Podem exposar al nen al motiu de la seva ansietat a dosis molt petites i amb la nostra ajuda. Fins que aconseguim que se senti més segur.


  • No ridiculitzar aquestes pors i menys davant d’altra gent.


  • Enfocar la teva atenció amb tot allò que s’ha aconseguit i no tant amb l’ansietat.


  • Hem d’intentar no coaccionar-lo per tal que sigui valent. Dons necessita temps per poder afrontar-ho.


  • Quan la por és per alguna cosa imaginaria els pares no han d’ignorar-la sinó “convertir” allò imaginari en “real” fer entendre el nen que “es pot eliminar”. Per exemple, si té por que “se l’emporti una bruixa” en entrar a l’habitació, es pot simular “la seva eliminació” amb mètodes comprensible per al nen.


  • Si l’ansietat persisteix i interfereix en el seu dia a dia, pot beneficiar-li de l’ajuda d’una teràpia professional.



Durant el transcurs del creixement les pors tendeixen a aparèixer i desaparèixer per si soles,
però en alguns casos es poden arribar a fer tant intenses, persistents i concentrades que desemboquen en fòbies.
La major part d’aquestes necessiten un tractament especialitzat que tendeix a durar uns mesos fins que el nen és capaç de fer front a les situacions estressants.