LES RABIETES

Les rabietes infantils son molt freqüents en la primera infància. Constitueixen una part normal del desenvolupament del nen de 1 a 3 anys i tenen tendència a desaparèixer cap als 4 anys. Es tracta de comportaments colèrics mitjançant els quals el nen manifesta la seva frustració davant la incapacitat de fer o aconseguir el que desitja.

Es considera que l’origen de la rabieta, acostuma a estar en un conflicte entre els desitjos d’autonomia del nen i les limitacions que li imposen. També poden aparèixer en determinats moment com a manifestació de gana, son, cansanci, esgotament... Cal tenir en compte que aquest problemes de comportament apareixen coincidint a l’adquisició del llenguatge que no està del tot elaborat impedint així que puguin verbalitzar de forma entenedora les seves necessitats.

Per acabar amb les rabietes existeixen dos tipus de pautes: evitar-les o fer-hi front.

COM PODEM ACTUAR PER EVITAR-LES?

- Intentar evitar les situacions i circumstàncies que poden ser font de frustració o facilitin l’aparició de les rabietes, com la gana, son...
- Establir normes raonables, clares i coherents, que siguin les mateixes independentment de qui cuidi al nen.
- Mantenir les normes perquè el nen tingui clar on estan els límits. No han de variar en funció de d’humor dels pares o les circumstàncies.
- No reforçar els comportaments negatius. El nen busca l’atenció dels seus pares i si la rep, sobretot quan fa rabietes, se li està indicant que és la millor manera d’aconseguir el que vol.
- Ensenyar-li a verbalitzar els seus sentiments i expressar la seva frustració de forma mínimament adequada.
- Sempre que sigui possible, oferir al nen la possibilitat de triar entre varies opcions disponibles.
- Avisar al nen en temps quan vagi a produir-se un canvi en una activitat rutinària perquè pugui preparar-se i fer-se a la idea.


COM PODEM ACTUAR PER FER FRONT A LES RABIETES?

- Mantenir la calma, sense cridar ni sacsejar al nen. No soluciona res i donen mal exemple. Al cridar-li i perdre els nervis se li està donant un model incorrecte a l’hora de resoldre els conflictes.
- No intentar raonar amb el nen en aquell moment, ja que probablement no escoltarà.
- No se li ha de donar una cosa que sabem que li agrada per tal que calli, ja que ho demanaria en cada rabieta.
- En les fases inicials, és bastant eficaç intentar distreure al nen desviant la seva atenció cap a una altra activitat o objecte.
- Si no s’aconsegueix controlar la rabieta, i la situació ho permet, es pot adoptar una actitud d’indiferència i ignorar la conducta del nen.
- A vegades, es pot utilitzar la tècnica del temps fora, deixant-lo sol, perquè es calmi, en un espai sens perills durant uns minuts. (1 minut per any que te el nen).
- Si la rabieta passa en un lloc públic, s’ha de procurar portar-lo a un lloc tranquil i si fos necessari contenir-lo físicament i sense deixar de mirar-lo.
- Un vegada ha finalitzat la rabieta, no s’ha de castigar ni cridar al nen, sinó donar-li seguretat i afecte però no en excés i fer-lo pensar i raonar sobre el que ha passat.