ABORDATGE TERAPÈUTIC EN ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

En els darrers anys, els concepte d’Altes Capacitats Intel•lectuals ha guanyat terreny en l’àmbit de la psicologia. Avui en dia gairebé ningú dubte que, a part d’unes necessitats educatives especials, els nens/es i famílies amb AACC també requereixen un recolzament psicològic.

El Centre de Psicologia Clínica MG està format per diferents professionals del món de la psicologia amb experiència en l’abordatge terapèutic en infants, adolescents i famílies amb AACC.

Quan un infant és diagnosticat d’AACC, l’abordatge terapèutic no recau únicament en el nen si no que s’ha de tenir en conte els diferents àmbits de influència. Per poder abordar la totalitat d’aquests àmbits ens ajudarà fer una intervenció bio-psico-social i per tant, un major aprofundiment en cada cas. Els principals factors són: la família, l’escola i els professionals externs.

L’impacte emocional d’un diagnòstic d’AACC en un fill/a sovint no és fàcil de gestionar. Als pares, tot i tenir-ne sospites prèvies, un cop reben la notícia, els invaeixen molts dubtes que necessiten resoldre al moment. El diagnòstic d’un nen/a amb altes capacitats es pot viure de varies maneres; algunes famílies ho senten com una font de problemes negant les altes capacitats o, al contrari, generant grans expectatives que exerciran una forta pressió emocional sobre el fill. Es remou l’estructura familiar que fins ara era estable i es requereix de temps i ajuda tornar-la a refer. Poder proporcionar pautes d’actuació als pares els ajudarà a guanyar aquella seguretat que sovint es qüestionen davant el diagnòstic.

Segons la nostra experiència, podem destacar alguns partons de comportament que es repeteixen sovint dins les famílies. Aquestes dinàmiques no són les úniques, però si les més freqüents. Per exemple, els pares han de tenir el recurs de saber proporcionar la informació necessària quan en nen en faci la demanda, per tal de saciar la seva curiositat. Cal intentar no sebreestimular en excés.

Un altre patró de comportament que el pares es poden trobar és el desequilibri de poder. En moltes ocasions, el nen amb AACC utilitza les seves habilitats per capgirar el plantejament de l’adult. Aquest fet provoca en els pares certa inseguretat i dubtes sobre la pròpia autoritat, qüestionant el seu rol. Poder tenir clar quins són els límits que es volen establir, tenir el recolzament de la parella i ser conscient de les habilitats que mostra el nen ajudarà als pares a sentir-se més segurs i ferms en la presa de decisions.

Exigir més del compte o bé tornar-se massa tolerants, són alguns dels conflictes que els pares ens porten a consulta. Trobar el punt mig requereix temps. A vegades el fet de saber el diagnòstic fa que la relació dels pares amb el nen/a canviï i el deixin de tractar com a tal, exigint-li tasques o responsabilitats fora del seu abast. O per el contrari, ens trobem amb pares massa tolerants a les exigències del nen, potenciant així conductes tiranes.

Un altre pilar bàsic en l’abordatge terapèutic del nen amb AACC és la coordinació amb el centre escolar. Aquí podríem diferenciar dues àrees, la purament acadèmica i la social. Sovint en la primera, i sobretot els primers anys d’escola, no tendeixen a presentar conflictes importants. Són nens que treuen notes brillants i que tendeixen a passar desapercebuts a nivell classe, doncs no donen problemes i poden ser uns bons ajudants dels mestres ja que compleixen amb els requisits del curs. La problemàtica comença quan apareix l’avorriment, la desmotivació, quan aquells aprenentatges que corresponen per edat cronològica no concorden amb els de l’edat mental. És en aquest punt quan el infant pot començar a fer conductes per tal de cridar l’atenció (baixada en el rendiment, manca d’esforç, conductes inapropiades...). L’òptim en aquests cassos és, en primer terme, preveure’ls per poder fer una adaptació o be, si s’escau, una acceleració. D’aquesta manera aconseguirem potenciar la motivació i el interès del nen/a per seguir aprenent.

Tenir una bona coordinació amb el centre escolar ens ajudarà a poder facilitar aquesta tasca ja que sovint, els infants amb AACC no són considerants com a nens amb necessitats educatives especials dins l’escola. Poder abordar correctament l’àrea acadèmica ens ajudarà a prevenir futurs fracassos educatius.

Dins l’escola també ens trobem amb l’aspecte social, sovint un dels més complicats de gestionar amb els nens amb AACC. La diferencia d’interessos i d’afrontament dels conflictes entre els nens amb AACC i els altres de vegades és dispar, fet que provoca una inadaptació al grup classe. No hem d’obviar que ens trobem davant d’infants amb una alta sensibilitat cap a l’entorn, on un petit malentès pot provocar reaccions d’inseguretat, rebuig i malestar. La tasca dels mestres, psicòlegs i evidentment dels pares, serà fonamental per poder conèixer la problemàtica en si i alhora ajudar a equilibrar les relacions del nen amb els iguals. Segons la nostra experiència, un nen amb AACC és un nen amb habilitats socials, tot i que sovint aquestes, no encaixen amb el seu entorn. Abordar les habilitats socials, la flexibilitat, la tolerància a la frustració així com la gestió de les emocions farà que el infant es senti content i conforme amb els companys, proporcionant així seguretat i benestar en les relacions interpersonals.

Finalment, la tasca terapèutica amb infants i adolescents amb AACC és important per tal de proporcionar recolzament, orientació i atenció a la família i escola. Es tracta d’un treball interdisciplinar on la coordinació i cohesió entre els diferents professionals és bàsica pel benestar del nen. Iniciar un abordatge terapèutic amb els infants des del moment del diagnòstic facilita la seva evolució. Alhora també és imprescindible el treball individualitzat amb el infant, on s’abordarà la basant emocional enfocada a les necessitats de cada nen (inseguretat, ansietat, tolerància a la frustració, motivació, bloqueigs emocionals...) i si fos necessari treballar les habilitats socials amb els iguals. No es tracta d’una abordatge concret, seguint un protocol d’actuació doncs cada infant és diferent. La flexibilitat del terapeuta ajudarà a poder treballar millor les dificultats del infant en cada instant i moment evolutiu.